Deixeu Viure en Pau

DEIXEU VIURE EN PAU 

NOTIFIQUEM A L'HOSTAL 

SANTA CLARA L'ESTARTIT

Français


ELS PREGUEM QUE ENTRIN DE NOU EN AQUESTA WEB 

PELS VOLTS D'UNES QUATRE SETMANES QUAN ELS 

PODREM OFERIR UNES "NOTÍCIES INVERSEMBLANTS"



No és ÈTIC, és més propi de gent poc

honrada i sense valors, AMORAL,

que uns familiars manipulin

(i "l'ensabonin", "raspallin" i "llepin")

a un vell ancià de 90 anys 

(d'aquí a pocs mesos)

perquè li deixi la legítima herència

d'un seu oncle, fill d'aquell, per la seva néta.

Això se'n diu


ABÚS,


ASSETJAMENT

o

MÒBING 

IMMOBILIARI

o

ASSETJAMENT 

PATRIMONIAL


Deixeu Viure en Pau
Deixeu Viure en Pau

Com "el gos d'en Mora

que de tot s'enamora".



*Des de petit el pare em van PROMETRE
que per mi seria la propietat d'uns locals comercials.


I no només un sol cop, 
sinó MOLTS COPS.

Va quedar ben clar!



*Es va fer un primer testament on 
així es va fer constar tal promesa.



*Posteriorment se'm va fer una
DONACIÓ D'UN 22,5 % de la promesa.


*Per si no fos prou, en un segon testament
es va fer constar aquesta mateixa promesa.


Però mentrestant amb 
l'arribada de la nova
veïna que beu, parella del germà,
arriben els maltractaments,
maldecaps i conflictes.


Qui ho ha de pagar aquest conflictes?
Doncs, el que no crea els problemes.
I qui de "bona fe" els hi havia deixat
i ofert portar el local (bar cantonada),
que havia de ser una tenda de música.


Entre discussió i discussió,
per borratxera i per molts 
més merders, apareix 
el "gos d'en Mora".


L'oportunitat
d'APROFITAR
la desavinença
...creada per la "buidaampolles" i,
que d'això s'aprofita i "s'enamora" 
d'allò que se m'havia promès,
plasmat en dos diferents testaments
i que ja s'havia començat a fer
en una primera donació.


"OPORTUNISTA I
INTERESSADA",
així queda
ben retratada.

Deixeu viure en pau
Deixeu viure en pau

(DEIXEU VIURE EN PAU)



És a dir, que se li acaba atorgant

(en el segon testament -en contra meva,
se'm treu el 50%) una finca bestial
prop del pont de Torroella 
(l'Horta d'en Manel).

En la paremiologia catalana es diu:

"Val més caure en gràcia que no pas ser graciós".



Per cert, mitja era part del pare i

mitja part de la mare.
Aleshores es va aprofitar el segon 
testament per "entabanar" la mare 
a signar i li deixés la seva part en testament 
a nom de la néta aquesta,
tot i que, si ara, amb la mare 
hi parlessis et diria que 

"NO HO VOL AIXÍ 
QUE VOL DONAR-HO 
AL SEU FILL" (normal),

aquella (la néta) 
NO HA PASSAT
NI UNA SOLA NIT A CASA
AMB ELS PARES
- ÉS D'UNA ALTRA CASA,
DEL SANTA CLARA.


Jo sempre he estat empadronat on

ho han estat els pares i sempre he viscut

amb ells, no així,

empadronament ni dia a dia i

sota el mateix sostre, ho pot dir cap altra,

ni germà, ni cap descendent/ta d'ell.



També el pare, o avi, li deixa a la néta aquesta

dos pisos en els quals vivia el seu pare
amb la dona que beu (i crec que no se
la poden desempallegar)..


Seguim explicant..., aquest any 
passat es tanca un gran hotel 
a l'Estartit i s'acaba venent.
Un servidor que és el que escriu això
i el que ha viscut tota la vida amb els pares
(tant a l'hotel com a la casa després),
no en veu ni un duro.


Tampoc els hi vull.
A mi no m'ho van prometre
(havia de caure a la part 
del meu únic germà)
i ho respecto i 
no els hi he demanat res
ni els hi demanaré tampoc.
S'ha de ser honrat i respectuós
(no em dedico com altres/a 
a crear malestar volent allò

que no se m'ha promès o se li

ha promés a una altra persona).




Però ara que s'han venut l'hotel,
ara resulta, que posen 
les mirades en
REPARTIR-SE 
la "promesa"
que se'm va fer a mi
(El gos d'en Mora).

En vermell l'hotel venut i, 

en blau la "promesa" al fill.


Això sí!!! repartir la finca tan gran

al pont de Torroella, pisos i els 
calés de l'hotel, això, no entra en la repartició!!!
(Creieu que parlen realment de repartició???
Què és una repartició???)
Ja s'ho queden bé prou (espavilats/des).


També volen una tercera part 
que el pare em va prometre d'un 
càmping, tot i que ja els hi deixa una 
tercera part. L'altre tercera 
part és d'un cosí.


També els hi toca un camp on 
hi ha part d'un camp d'aviació, 
ultralleugers. El pare els hi donarà.


De la mateixa manera 
que posats a repartir,

REPARTIM-HO TOT DONCS!!!
I NO SOLS LO MEU!!!

(¿) oi que no inclouran el que
els tocarà per part de la mare i àvia?
(amb qui sí ha viscut, s'ha criat
i hi era empadronada)...


ni l'Hostal Santa Clara,


ni l'edifici de pisos

del carrer de l'Església,


ni tampoc l'edifici o finca

de la plaça del Dr. Fleming.


I garatges, etcètera...


No trobeu molt entremaliat 
el gos d'en Mora?
O gossa o gosses? 
I massa maliciós!?


I mentre un servidor té treballs 
amb una minsa pensió indigna,
que necessita ajuda de serveis socials,


els néts/es cotxes bons, viatges i que es 
guanyen rebé la vida amb bones feines i 
a més amb el que guanyen amb l'hostal.


"I ... NO PAREN
D'ENSABONAR L'AVI"
(molt pocs dies després d'enterrar
el veí, fill de l'avi i, pare dels néts/tes,
estaven a Sant Feliu de Boada
en un conegut restaurant fotent-se
una gran "xefla".
Els pares van estar dos dies
amb mal de panxa i diarrea a la
tornada a la residència de gent gran
-Quin dol!!!).


VINGA A RASPALLAR-LO,

PER A DESPRÉS
"EXPRÉMER" A MI.


Ah, i a l'enterro a Missa vaig voler 
tocar a l'orgue "El cant dels Ocells",
per oferir un funeral digne al veí familiar, 
i del Santa Clara no van voler,
tot i que el pare estava d'acord.


Que sàpiga el POBLE 
com són i el que fan.


No ens faran callar.


NO CALLAREM, MAI !!!


HO DENUNCIAREM i no pararem
contra aquesta IMPUNITAT encara 
que hagin de passar 20 anys.


Ah, és de força mal gust posar retrats (fotos)
dels néts mentre desapareix el retrat del fill
junt amb els pares, això a la residència.
De "galtes" no els hi manquen.


La dita o refrany diu:

"DE FORA VINDRAN

I DE CASA... 

ET TRAURAN".



Què els hi podem dir a aquests 
"familiars" que ens fan "bullying 
immobiliari o patrimonial"???


Doncs el que va escriure 
Apel·les Mestres, el gran 
poeta, dibuixant i músic,

en una poesia emblemàtica:


NO PASSAREU!

(també anomenada

"la Cançó dels Envaïts",

va ser un himne per a molts republicans

que van lluitar contra el feixisme

en la guerra civil)



Qui vulgui escoltar el poema en el 

següent enllaç trobarà la cançó en 

versió de Xavier Ribalta, cliqueu aquí.


I clicant aquí el poema.




DEIXEU VIURE EN PAU,


DEIXEU VIURE EN PAU !!! 

NOTIFIQUEM A L'HOSTAL 

SANTA CLARA ESTARTIT